En aquesta nova reflexió vull comentar una de les frases de la setmana (sí, una només, ja se que hi han moltíssimes, però ixiria a reflexió per hora), "En España sobran científicos"... Què??? Doncs sí, segons la nova secretaria d'I+D Carmen Vela. De veres vos dic que no se ni per on començar.
Primer que res, solta aquesta "perla" ni més ni menys que a la prestigiosa revista Nature, i damunt diu que els diners que han donat a I+D són "Un suicidi científic", dit de pressa, malament i amb traducció seria "No es queixeu que encara vos hem donat massa per al que hi ha". Bé, molt bé, de categoria, ens baixeu el pressupost un 22,5% i encara vos hem de donar les gràcies, no?
Justifica tot açò diguent que el que es pretén és "Millorar la qualitat dels contrats dels investigadors", amb esta frase queda demostrat que Carmen Vela no ha xafat en la vida un laboratori i per això li explicaré unes coses. Al bon científic li dóna igual un simple paper, qui es dedica a la ciència o es vol dedicar ho fa per passió i per fer créixer un país i donar-li un prestigi. Molts se'n tornen a la seua terra després d'haver estat en altres paísos cobrant tres vegades més, preferixen un sou míser i aplicar els seus coneixements al lloc on van créixer que tindre mansions i nadar en bitllets. Si ja parlem de les hores que pot dedicar al seu treball un investigador vos puc dir que de vegades pots perdre el compte, la ciència no entén d'horaris, igual un dia amb 6 horetes tens prou que l'altre has de fer-ne 12 o més, treballar en festius o en cap de setmana.
Després diu que hi han massa laboratoris, perdona? En quin món viu vosté? Vol dir que també sobren laboratoris? NO TE NI IDEA DEL QUE PARLA. No es dóna compte que de fa uns anys cap ací haviem aconseguit alçar un poc el cap? No es dóna compte que ja no érem la vergonya d'Europa? No es dóna compte de que contem amb científics que mereixen un reconeixement que no els estem donant? No es dóna compte que reduïnt beques perdem estudiants que en un futur serien científics brillants? No... Pareix que no o que no vullga fer-ho.
Però, sabeu que? Tota esta gent que ens està fent açò segurament alguna vegada en la seua vida necessitarà alguna cosa de la ciència, i gràcies a ells mateixos no la podrem aportar, aleshores s'enrecordaran d'aquella època en la que anaven fotent a la gent i els donava igual mentre ells continuaren xuclant del pot. El temps fica cadascú al seu lloc, i que no es pense ningú que ens anem a rendir, açò només ha fet que començar.
Per acabar li donaré un consell a esta dona: El que sobren no són investigadors, li diré que sobra: sobra la Casa Reial, sobra el dineral que li doneu a l'esglèsia, sobra el Senat, sobren polítics... És a dir, SOBRES TU.
viernes, 8 de junio de 2012
jueves, 19 de abril de 2012
Espanya, referent mundial...
Fa més o menys 3 mesos que estic a Alemanya. Vaig decidir vindre perquè després d'any i mig a Espanya no es presentava cap oportunitat laboral. Durant ixe any i mig vaig tindre dies en que estava ben fastidiada, de que m'havien servit quasi 5 anys de sacrifici si ara pareixia no ser apta per a treballar de biòloga? Igual no ho era per al meu país, però quina casualitat! Si que ho era per a un altre. Així que res, vaig fer les maletes i allà que vaig anar.
La veritat és que Alemanya és un gran lloc, en aquestos moments dóna oportunitats a moltíssims espanyols, i sí, estem contens, però, parem un moment a pensar... Si reflexionem, el que realment está passant és que Alemanya està "parasitant" Espanya. Com? Molt senzill. Espanya es gasta diners en l'educació dels seus habitants que després aprofita Alemanya sense costar-li un duro, Alemanya creix, els doctorats augmenten de manera exponencial, mentre, a Espanya passa l'efecte contrari, tots peguen a fugir, grans cervells se'n van i molts no tornaran, no tirem avant pel que respecta a l'ambient científic.
I, què passa amb els que volen tornar? Perquè a Alemanya sembla tot molt bonic, però vos he de dir que el Sol no lluiex com a València, la gent és molt diferent i el menjar és fastigós... Però, a més d'això, hi ha una altra raó: els científics que tornen volen fer creixer el seu país, fer avanços, no els importa guanyar la meitat del que guanyaven fora, volen que Espanya tinga el seu propi nom al món de la ciència, però, sempre que ho intentem ens ix el tir per la culata...
Ens "arreen" una retallada bestial en ciència i en beques, però a l'esglèsia no li toquen ni un cèntim i al rei li lleven un míser 2%... Igual no ho he entés bé, serà que els retors o els membres de la Casa Real van a donar-nos treball? Perquè si és així n'estic d'acord... Tània! Desperta!
Estem cansats, sí, perquè volem, però no ens deixen, realment és molt dur.
Per una altra part tenim per a escriure un llibre en tot el que ha passat aquestes últimes setmanes, però, no passa res! Com per desgràcia diuen molts "El rei és el rei i pot fer el que li done la gana". Pareu-se a reflexionar esta frase... Com en els temps en els que vivim hi ha gent que pense així? És molt trist! Ahí demostrem la mentalitat de "bous i pandereta" i del ridícul que fem allà on anem, menys en els esports, clar està, perquè és més important una Champions que la cura per al càncer. No tinc el perquè d'entrar al treball i que els alemans amb el seu humor tan peculiar em pregunten si jo també mate elefants... No, no els mate, però de vegades si que m'entren ganes de matar algun alemà...
Mentre, jo continuaré ací per obligació, perquè si no estic ací no se que fer al meu país per la falta d'oportunitats; passaré fred, aguantaré dies i dies sense Sol, resistiré els mals d'esquena que em provoca el mal oratge, intentaré riure l'humor alemà, menjaré salxitxes fins que no em capiguen els pantalons... I no passa res, perquè sembla que els sacrificis que fa el poble als polítics i a ixos empresaris podrits de diners no els afecta, però faré com en la canço: RESISTIRÉ!
La veritat és que Alemanya és un gran lloc, en aquestos moments dóna oportunitats a moltíssims espanyols, i sí, estem contens, però, parem un moment a pensar... Si reflexionem, el que realment está passant és que Alemanya està "parasitant" Espanya. Com? Molt senzill. Espanya es gasta diners en l'educació dels seus habitants que després aprofita Alemanya sense costar-li un duro, Alemanya creix, els doctorats augmenten de manera exponencial, mentre, a Espanya passa l'efecte contrari, tots peguen a fugir, grans cervells se'n van i molts no tornaran, no tirem avant pel que respecta a l'ambient científic.
I, què passa amb els que volen tornar? Perquè a Alemanya sembla tot molt bonic, però vos he de dir que el Sol no lluiex com a València, la gent és molt diferent i el menjar és fastigós... Però, a més d'això, hi ha una altra raó: els científics que tornen volen fer creixer el seu país, fer avanços, no els importa guanyar la meitat del que guanyaven fora, volen que Espanya tinga el seu propi nom al món de la ciència, però, sempre que ho intentem ens ix el tir per la culata...
Ens "arreen" una retallada bestial en ciència i en beques, però a l'esglèsia no li toquen ni un cèntim i al rei li lleven un míser 2%... Igual no ho he entés bé, serà que els retors o els membres de la Casa Real van a donar-nos treball? Perquè si és així n'estic d'acord... Tània! Desperta!
Estem cansats, sí, perquè volem, però no ens deixen, realment és molt dur.
Per una altra part tenim per a escriure un llibre en tot el que ha passat aquestes últimes setmanes, però, no passa res! Com per desgràcia diuen molts "El rei és el rei i pot fer el que li done la gana". Pareu-se a reflexionar esta frase... Com en els temps en els que vivim hi ha gent que pense així? És molt trist! Ahí demostrem la mentalitat de "bous i pandereta" i del ridícul que fem allà on anem, menys en els esports, clar està, perquè és més important una Champions que la cura per al càncer. No tinc el perquè d'entrar al treball i que els alemans amb el seu humor tan peculiar em pregunten si jo també mate elefants... No, no els mate, però de vegades si que m'entren ganes de matar algun alemà...
Mentre, jo continuaré ací per obligació, perquè si no estic ací no se que fer al meu país per la falta d'oportunitats; passaré fred, aguantaré dies i dies sense Sol, resistiré els mals d'esquena que em provoca el mal oratge, intentaré riure l'humor alemà, menjaré salxitxes fins que no em capiguen els pantalons... I no passa res, perquè sembla que els sacrificis que fa el poble als polítics i a ixos empresaris podrits de diners no els afecta, però faré com en la canço: RESISTIRÉ!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)