Espanya, referent mundial...

Fa més o menys 3 mesos que estic a Alemanya. Vaig decidir vindre perquè després d'any i mig a Espanya no es presentava cap oportunitat laboral. Durant ixe any i mig vaig tindre dies en que estava ben fastidiada, de que m'havien servit quasi 5 anys de sacrifici si ara pareixia no ser apta per a treballar de biòloga? Igual no ho era per al meu país, però quina casualitat! Si que ho era per a un altre. Així que res, vaig fer les maletes i allà que vaig anar.

La veritat és que Alemanya és un gran lloc, en aquestos moments dóna oportunitats a moltíssims espanyols, i sí, estem contens, però, parem un moment a pensar... Si reflexionem, el que realment está passant és que Alemanya està "parasitant" Espanya. Com? Molt senzill. Espanya es gasta diners en l'educació dels seus habitants que després aprofita Alemanya sense costar-li un duro, Alemanya creix, els doctorats augmenten de manera exponencial, mentre, a Espanya passa l'efecte contrari, tots peguen a fugir, grans cervells se'n van i molts no tornaran, no tirem avant pel que respecta a l'ambient científic.

I, què passa amb els que volen tornar? Perquè a Alemanya sembla tot molt bonic, però vos he de dir que el Sol no lluiex com a València, la gent és molt diferent i el menjar és fastigós... Però, a més d'això, hi ha una altra raó: els científics que tornen volen fer creixer el seu país, fer avanços, no els importa guanyar la meitat del que guanyaven fora, volen que Espanya tinga el seu propi nom al món de la ciència, però, sempre que ho intentem ens ix el tir per la culata...

Ens "arreen" una retallada bestial en ciència i en beques, però a l'esglèsia no li toquen ni un cèntim i al rei li lleven un míser 2%... Igual no ho he entés bé, serà que els retors o els membres de la Casa Real van a donar-nos treball? Perquè si és així n'estic d'acord... Tània! Desperta!

Estem cansats, sí, perquè volem, però no ens deixen, realment és molt dur.

Per una altra part tenim per a escriure un llibre en tot el que ha passat aquestes últimes setmanes, però, no passa res! Com per desgràcia diuen molts "El rei és el rei i pot fer el que li done la gana". Pareu-se a reflexionar esta frase... Com en els temps en els que vivim hi ha gent que pense així? És molt trist! Ahí demostrem la mentalitat de "bous i pandereta" i del ridícul que fem allà on anem, menys en els esports, clar està, perquè és més important una Champions que la cura per al càncer. No tinc el perquè d'entrar al treball i que els alemans amb el seu humor tan peculiar em pregunten si jo també mate elefants... No, no els mate, però de vegades si que m'entren ganes de matar algun alemà...

Mentre, jo continuaré ací per obligació, perquè si no estic ací no se que fer al meu país per la falta d'oportunitats; passaré fred, aguantaré dies i dies sense Sol, resistiré els mals d'esquena que em provoca el mal oratge, intentaré riure l'humor alemà, menjaré salxitxes fins que no em capiguen els pantalons... I no passa res, perquè sembla que els sacrificis que fa el poble als polítics i a ixos empresaris podrits de diners no els afecta, però faré com en la canço: RESISTIRÉ!